La polèmica pel cobrament de drets d'autor a perruqueries i casals de jubilats posa de manifest la inutilitat i l'abús d'aquesta llei, que instaura a l'SGAE com a poder fàctic
Unió de Joves considerem de justícia reclamar l'eliminació dels beneficis de l'SGAE contemplats a La Llei de Propietat Intel·lectual. Aquest organisme actua com un lobbiy abusiu d'una oligarquia artística que asfixia als ciutadans i els comerços i posa mal nom al col·lectiu de creadors.
Les pràctiques que es posen de manifest són pròpies d'un totalitarisme només equiparable a algunes pel·lícules i obres de ciència ficció que no tenen cap mena de sentit avui en dia.
Per aquesta raó, afirmem que el comportament de en cap cas és representatiu del col·lectiu en nom del qual actua. També reclamem que la Ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, es faci enrere en la mesura de donar-se la potestat de tancar arbitràriament pàgines i blogs personals que enllacin amb descarregues. Considerem que és un abús d'autoritat, un atac a les llibertats individuals i una ingerència cap a la justícia.
Amunt, avant, Visca Catalunya Lliure!!
Amb aquest comunicat la UJ ha denunciat la penosa tasca que duu a terme l'SGAE.
dijous, 21 de gener del 2010
divendres, 15 de gener del 2010
Comencem pel principi
15 de gener... si? ja? va, ja m'hi poso...
Avui, finalment, he posat fil a l'agulla i he començat a escriure el meu blog.
Com que penso que la veritat sempre ha d'anar al davant, cal que sapigueu que les meves limitadíssimes capacitats com a escriptor han fet que trigués tant a començar a picar el teclat. Ara bé, les infinites deficiències que viu el nostre país mereixen que, tots aquells qui ens l'estimem, expressem i mostrem el nostre punt de vista.
Aquest primer post és, principalment, un agraïment. Un agraïment a tots aquells qui, com jo, dediquen part del seu temps a intentar fer un món millor, on les ambicions del nostre petit gran país, Catalunya, siguin escoltades.
És per aquesta raó que des de fa un mesos, amb una sèrie de companys, vàrem iniciar un ambiciós projecte polític que avui, amb feina, esforç i il·lusió comença a fer-se un lloc en la política catalana. És doncs, a aquests companys i amics a qui voldria agrair el seu suport, temps i dedicació a la Unió de Joves.
Gràcies Iban, Oriolet, Ivan, Anna, Jordi, Maria, Aleix, Marc, Guillem, Keyla, Alfons, Xavi, Fèlix, Ton, Rosa Mari, Xavi, Sergi i Oriol.
Aquestes persones tenen encomanada la tasca de liderar una Catalunya millor. Una Catalunya vestida amb els valors de l'esforç, la responsabilitat, l'idealisme pragmàtic i el sentit comú. Aquestes etiquetes són la pedra angular del nostre mode d'entendre la política en un país europeu com el nostre i els defensarem allà on calgui.
Nosaltres creiem en un país que fomenti l'emprenedoria, amb infraestructures de primer nivell, on es pugui parlar d'immigració sense por, on la disciplina no sigui mal vista, on es parli català, on els impostos siguin racionals i enfocats a la millora de serveis socials i empreses i no ha pagar una insostenible xarxa funcionarial. Un país on la polícia protegeixi i no busqui només fer-nos fotos cares, on la educació sigui exemplar, les universitats liderin i la gent senti orgull de ser catalana.
Aquestes petites coses, tan senzilles d'entendre, no són la prioritat d'aquells qui ens governen. Ells s'aferren a una antiguíssima tàctica política: "el model loctite". Enganxament permanent a la cadira, on és igual el que passi o es faci perquè al govern s'hi viu molt bé.
La diferència entre els qui creiem en Catalunya i aquells qui ens governen és enorme. Aquesta és la raó per la qual, en aquest 2010 tan transcendent, cal que expliquem a la gent que hi ha dos models de Catalunya el seu i el nostre, i si, evidentment, el nostre és molt millor.
See u soon
Avui, finalment, he posat fil a l'agulla i he començat a escriure el meu blog.
Com que penso que la veritat sempre ha d'anar al davant, cal que sapigueu que les meves limitadíssimes capacitats com a escriptor han fet que trigués tant a començar a picar el teclat. Ara bé, les infinites deficiències que viu el nostre país mereixen que, tots aquells qui ens l'estimem, expressem i mostrem el nostre punt de vista.
Aquest primer post és, principalment, un agraïment. Un agraïment a tots aquells qui, com jo, dediquen part del seu temps a intentar fer un món millor, on les ambicions del nostre petit gran país, Catalunya, siguin escoltades.
És per aquesta raó que des de fa un mesos, amb una sèrie de companys, vàrem iniciar un ambiciós projecte polític que avui, amb feina, esforç i il·lusió comença a fer-se un lloc en la política catalana. És doncs, a aquests companys i amics a qui voldria agrair el seu suport, temps i dedicació a la Unió de Joves.
Gràcies Iban, Oriolet, Ivan, Anna, Jordi, Maria, Aleix, Marc, Guillem, Keyla, Alfons, Xavi, Fèlix, Ton, Rosa Mari, Xavi, Sergi i Oriol.
Aquestes persones tenen encomanada la tasca de liderar una Catalunya millor. Una Catalunya vestida amb els valors de l'esforç, la responsabilitat, l'idealisme pragmàtic i el sentit comú. Aquestes etiquetes són la pedra angular del nostre mode d'entendre la política en un país europeu com el nostre i els defensarem allà on calgui.
Nosaltres creiem en un país que fomenti l'emprenedoria, amb infraestructures de primer nivell, on es pugui parlar d'immigració sense por, on la disciplina no sigui mal vista, on es parli català, on els impostos siguin racionals i enfocats a la millora de serveis socials i empreses i no ha pagar una insostenible xarxa funcionarial. Un país on la polícia protegeixi i no busqui només fer-nos fotos cares, on la educació sigui exemplar, les universitats liderin i la gent senti orgull de ser catalana.
Aquestes petites coses, tan senzilles d'entendre, no són la prioritat d'aquells qui ens governen. Ells s'aferren a una antiguíssima tàctica política: "el model loctite". Enganxament permanent a la cadira, on és igual el que passi o es faci perquè al govern s'hi viu molt bé.
La diferència entre els qui creiem en Catalunya i aquells qui ens governen és enorme. Aquesta és la raó per la qual, en aquest 2010 tan transcendent, cal que expliquem a la gent que hi ha dos models de Catalunya el seu i el nostre, i si, evidentment, el nostre és molt millor.
See u soon
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
