Comencem pel principi

15 de gener... si? ja? va, ja m'hi poso...

Avui, finalment, he posat fil a l'agulla i he començat a escriure el meu blog.

Com que penso que la veritat sempre ha d'anar al davant, cal que sapigueu que les meves limitadíssimes capacitats com a escriptor han fet que trigués tant a començar a picar el teclat. Ara bé, les infinites deficiències que viu el nostre país mereixen que, tots aquells qui ens l'estimem, expressem i mostrem el nostre punt de vista.

Aquest primer post és, principalment, un agraïment. Un agraïment a tots aquells qui, com jo, dediquen part del seu temps a intentar fer un món millor, on les ambicions del nostre petit gran país, Catalunya, siguin escoltades.

És per aquesta raó que des de fa un mesos, amb una sèrie de companys, vàrem iniciar un ambiciós projecte polític que avui, amb feina, esforç i il·lusió comença a fer-se un lloc en la política catalana. És doncs, a aquests companys i amics a qui voldria agrair el seu suport, temps i dedicació a la Unió de Joves.

Gràcies Iban, Oriolet, Ivan, Anna, Jordi, Maria, Aleix, Marc, Guillem, Keyla, Alfons, Xavi, Fèlix, Ton, Rosa Mari, Xavi, Sergi i Oriol.

Aquestes persones tenen encomanada la tasca de liderar una Catalunya millor. Una Catalunya vestida amb els valors de l'esforç, la responsabilitat, l'idealisme pragmàtic i el sentit comú. Aquestes etiquetes són la pedra angular del nostre mode d'entendre la política en un país europeu com el nostre i els defensarem allà on calgui.

Nosaltres creiem en un país que fomenti l'emprenedoria, amb infraestructures de primer nivell, on es pugui parlar d'immigració sense por, on la disciplina no sigui mal vista, on es parli català, on els impostos siguin racionals i enfocats a la millora de serveis socials i empreses i no ha pagar una insostenible xarxa funcionarial. Un país on la polícia protegeixi i no busqui només fer-nos fotos cares, on la educació sigui exemplar, les universitats liderin i la gent senti orgull de ser catalana.

Aquestes petites coses, tan senzilles d'entendre, no són la prioritat d'aquells qui ens governen. Ells s'aferren a una antiguíssima tàctica política: "el model loctite". Enganxament permanent a la cadira, on és igual el que passi o es faci perquè al govern s'hi viu molt bé.

La diferència entre els qui creiem en Catalunya i aquells qui ens governen és enorme. Aquesta és la raó per la qual, en aquest 2010 tan transcendent, cal que expliquem a la gent que hi ha dos models de Catalunya el seu i el nostre, i si, evidentment, el nostre és molt millor.

See u soon